“[...] En llevar-se, van esmorzar, ell sopes de llet i ella tres mosques verdes que passaven per sobre la taula i, decidits, van enfilar el carrer major amb les seves botigues i les seves cases de tres plantes, segurs com estaven d’haver trobat la solució definitiva per fer més fàcil la vida dels seus amics i veïns.
Un cop van arribar a la Casa de la Vila , al costat de l’Oficina de Telègrafs, en Miquelet va demanar de parlar amb el senyor batlle qui, després d’escoltar-lo atentament, es va ajustar bé el seu barret “canotier”, es va pentinar el seu bigoti a la moda de la capital, es va posar la seva jaqueta d’alcalde, es va alçar i, amb tota la solemnitat que el caracteritzava, va dir:
- Miquelet Setencàrrecs, has fet honra a la teva fama de llest i espavilat, i crec que tens tota la raó. La ciutat on vivim es mereix un pont!!!. [...]”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada