La lluna..., la pruna

“La lluna..., la pruna...,” tarareja un cop darrera l’altre, incansable, la perpètua reina de la casa, la meua filleta, el meu tresor més especial, amb uns ulls com ametlles ben torrades , la careta ben planeta, les ulleres gruixudes d’un savi setciències, una llengua que sembla no cabre-li dintre la boca, aquells palmells de les mans capaços de fer embogir a la millor endevinadora de futur, sempre resistint-se als canvis sobtats, sempre inconstant, sempre petita i rodoneta com una nina de les d’abans, sempre poc coordinada (un peu per allí i un braç cap allà), sempre a un ritme més pausat, sempre amb aquell cor seu tan delicat, sempre mostrant un afecte excessiu, sempre tan sociable, sempre amb el cor a la mà, sempre estimant-me..., sempre sommiant.
   La princesa que em té pres el cor va sortir del meu ventre portant un tret genètic anòmal que la feia un poc diferent dels altres nadons de l’hospital però un cop superat el meu sentiment de por inicial, vaig poder veure, valorar i gaudir d’una oportunitat única per estimar i ser estimada, per donar i per rebre, sempre amb una passió excessiva i desmesurada.
   La campiona de totes les medalles d’or de les meues olimpíades m’ha ajudat a adonar-me que la vida resulta meravellosa quan superes els obstacles que ens va posant pel camí, mostrant-me que aquests mateixos obstacles poden ser diferents i que potser els superarem a un ritme més lent que la resta, però els superarem plegades i que això és l’únic important.
   La pubilla del poble de casa meua mai em negarà un petó i una abraçada malgrat li hagi renyat més del compte després d'una malifeta, d’ella sempre rebràs molt més a canvi del que tu mai li hagis pogut donar.
   La pirata dels meus mars mai jugarà bé al tennis ni serà la més ràpida amb els esquís, però nedant no podrà atrapar-la mai cap tauró famolenc ni el cocodril enemic del Capità Garfi, i, amb tot el meu ànim i confiança, la meua filla estimada, aconseguirà ser independent, anar a l’escola, treballar, estimar i ser estimada, o, com vol ella, ser la millor astronauta del “món mundial” per poder així arribar a la lluna i fer-li un petó a una galta encara més rodona que la seva pròpia galta.