La princesa que em té pres el cor va sortir del meu ventre portant un tret genètic anòmal que la feia un poc diferent dels altres nadons de l’hospital però un cop superat el meu sentiment de por inicial, vaig poder veure, valorar i gaudir d’una oportunitat única per estimar i ser estimada, per donar i per rebre, sempre amb una passió excessiva i desmesurada.
La campiona de totes les medalles d’or de les meues olimpíades m’ha ajudat a adonar-me que la vida resulta meravellosa quan superes els obstacles que ens va posant pel camí, mostrant-me que aquests mateixos obstacles poden ser diferents i que potser els superarem a un ritme més lent que la resta, però els superarem plegades i que això és l’únic important.
La pubilla del poble de casa meua mai em negarà un petó i una abraçada malgrat li hagi renyat més del compte després d'una malifeta, d’ella sempre rebràs molt més a canvi del que tu mai li hagis pogut donar.
La pirata dels meus mars mai jugarà bé al tennis ni serà la més ràpida amb els esquís, però nedant no podrà atrapar-la mai cap tauró famolenc ni el cocodril enemic del Capità Garfi, i, amb tot el meu ànim i confiança, la meua filla estimada, aconseguirà ser independent, anar a l’escola, treballar, estimar i ser estimada, o, com vol ella, ser la millor astronauta del “món mundial” per poder així arribar a la lluna i fer-li un petó a una galta encara més rodona que la seva pròpia galta.