Gràcies David


          Ens ha tocat viure uns temps estranys on els Reis d’Orient porten texans i
qualsevol amic d’infància pot esdevenir un picaportes i un mendicant.

         Ja m’havia semblat veure’l un parell de cops vagarejant pels carrerons del
centre més comercial però, aquesta mateixa tarda, mentre comprava els regals
nadalencs de darrera hora, finalment, he aconseguit esvair qualsevol mena
d’incertesa.

         Aquesta mateixa tarda, malgrat l’excessiva quantitat de brutícia adherida
a la seva roba, l’atapeïda barba de més de cent dies i l’enutjós efluvi a orins i vi
ranci, l’he pogut reconèixer sense cap mena de dubte.

          Aquesta mateixa tarda, definitivament, he decidit apropar-m’hi, com
aquell qui no vol la cosa, sense gosar mirar-lo als ulls, d’esquitllada, evitant
qualsevol contacte visual delator i fent us dels mil i un recursos possibles per tal  
de lliurar-li una trista i mísera moneda de dos euros per netejar així la meva
poruga i aburgesada consciència.

          Aquesta mateixa tarda, quan ja havia aconseguit defugir qualsevol mena
de incòmoda conversa, una forta fiblada m’ha resseguit l’espinada esquinçant
el meu avergonyit cor a l’escoltar un concís i lacònic:

          - Gràcies David.

         Aquesta mateixa tarda, he fet el cor fort, he donat mitja volta, l’he mirat de
fit a fit i, amb els ulls plens de llàgrimes, l’he abraonat estrenyent-lo amb el
mateix entusiasme de quan érem uns petits i tendres infants.

         Aquesta mateixa tarda he tractat d’oferir-li una ajuda que ell,
educadament, ha decidit refusar.

          Aquesta mateixa tarda hem recordat plegats uns enyorats temps de
calçó curt i mocs penjant.

          Aquesta mateixa tarda m’he sorprès rient divertit com si no haguera
passat ni un sol instant.

          Aquesta mateixa tarda he tornat ha descobrir el Nadal.

          Ens ha tocat viure uns temps força estranys on el Pare Noel et pot portar
un regal inesperat.